dimecres, 2 de maig de 2012

Are you wired?

Hola companys hipertexutals,

Estic fent la lectura del llibre de Crystal i, vaja, és un veritable clàssic, fins i tot diria que els 10 anys que té se li noten una miqueta en el to informatiu o de sorpresa que usa en general per referir-se, per exemple a l’adopció de determinades formes d’expressió que, diu, s’han adaptat a la parla (p31) (i, a dir veritats, el cert és que són expressions que, potser estic equivocat, però em sonen una demodé...) Tot i això el text dedicat a aquestes frases fetes (i el to que, subjectivament, percebo en l’autor) m’ha fet pensar en que, vaja, realment no té res de particular l’adopció d’expressions o frases d’ofici per al·legoritzar o fer metàfores per il·lustrar situacions: Des de tauromàquies “a toro pasado” i el castis “a buenas horas mangas verdes” (que es veu que els metges, al s. XVII duien un vestit amb mànigues verdes i, és clar, ateses les limitacions de transports de l’època, era freqüent arribar amb el malalt ja traspassat...  o els catalans “fas mes por que una fragata de moros”, perfectament usat i comprensible per aquells que, en el temps de la pirateria, vivien prop de la costa... Fa un temps vaig trobar un estudi sobre els renecs (que ara no trobo, és clar) però que la idea era que la classe de renec tenia molt a veure amb l’estat repressiu de la societat que el profereix, així als països catòlics, com ara el nostre, les formes més sonores es dediquen al camp de la blasfèmia, mentre que en altres països es tractaven temes més personals, escatològics, sexuals i, fins i tot alimentaris... He trobat aquest altre, que sembla divertit i que, posats afer exàmens lexicomètrics, l’autor en posa alguns exemples.

Haig de dir que l'expressió de Viu en l'hipertext que segons Crystal vol dir "té molt per amagar" és com a mímim preocupant... (però l'he adoptada immedaitament!)

Per altre banda també volia ensenyar-vos aquest diccionari, editat el 2001, com el llibre de Crystal, i que explica com escriure, correctament SMS fent us indiscriminat de delisió  i, també, com amb els signes tipogràfics construir significats  diversos. Vaja, que sense ser un expert en semiòtica ja es veu que la cosa és bastant arbitraria.... però... que no ho és?

5 comentaris:

  1. Vaja! Sembla que hem parlat els dos de metàfores sense saber-ho! M'agrada això de "com escriure correctament un SMS"! Sempre hem pensat que era un "campi qui pugui" però com s'exposava al document sobre el caos, fins i tot el desordre aparent està regit per un ordre ocult!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Sandra, sí, el tema de la metàfora crida molt l'atenció; la pregunta final és, si som capaços d'entendre metàfores, entrelinies, subterfugis i tota mena de formules pleonastiques per expressar una idea, doncs semblaria que, precisament, aquesta capacitat de comprendre-ho tot, ens hauria d'estalviar l'us de metàfores... Aquestes coses només les he començat a pensar des de que llegeixo textes hipertextuals... no us espateu! (per altre banda, acabo de descobrir que aquest calaix d'escriptura no permet cursiva, i per tant la acotació de sentit que volia fer amb la paraula pleonasme i la última frase, en cursiva no és possible)

      Elimina
  2. Hola Albert,

    Curiosamente, yo tengo también ese librito sobre los SMS. Creo que cuando lo compré ni siquiera tenía móvil, de hecho ni siquiera ahora lo utilizo mucho, pero me fascina ese código que surgió en su primera época por cuestiones de rapidez y espacio.

    Diría que actualmente ya casi nadie escribe así, porque entre que los mensajes pueden ser más largos, los autocorrectores, etc. ya no hace falta tomarse esas molestías para abreviar...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, Pues, precisamente, cuando compré ese librito, hace, más o menos once años, ya hacia unos cinco años que tenia movil, pero jamas se me ocurrió poner un mensaje... de hecho ni ahora, que esos teclados diminutos y las prediciones de texto "inteligentes" me ponen de los nervios. Sólo escribo mensajes de movil desde el ordenador... !tengo ya una edad! En todo caso, lo que si veo és que ese sistema de escribir y, que en el propio libro indica que la única norma es que el texto sea comprendido por quien tenga que recibirlo, requiere un contexto de conocimiento previo, un idioma costruido para deconstruir o reconstruir y tener claro que la comprension estará limitanda el campo de entendedores del entorno inmediato del emisor. Esto no es ni bueno ni malo... pero es asi.

      Elimina
  3. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina